Contemporànies-XX Propostes per a un cànon musical del segle XX (2a part)

Anònim / Pau Casals, El cant dels ocells (1939) [5']

• (Cançó d'origen medieval catalana, harmonitzada per Pau Casals)
• International Cello Academy (ICA), dirigida per Alexander Gebert
• National Forum of Music in Wroclaw. 2016

Anton Webern, Variacions per a orquestra Op. 30 (1940) [9'40”]

• Tyrolean Festival Orchestra, dirigida per Beomseok Yi
• Tiroler Festspiele Erl 2019

Referències

• El sorollós encant d'una dissonància contra el món: 150è aniversari de Schoenberg, per David Granda
• Anton Webern, per Pierre Boulez
• Música y muerte de Anton Webern, por Pedro Torrijos
• La pedagogía de la nueva música. Webern como educador, por Marc Pepiol Martí

Olivier Messiaen, Quartet per a la fi del temps (1941) [49'56”]

• Antje Weithaas, violí; Sol Gabetta, cello; Sabine Meyer, clarinet, i Bertrand Chamayou, piano
• Filmed at Solsberg Festival 2016

Dmitri Xostakòvix, Simfonia núm.7, «Leningrad» (1941-1942) [1h18'54”]

• Orq. Simfònica i Cor del Teatre Mariinsky, dirigits per Valery Gergiev
• Sala Pleyel. París, 2014

Anton Webern, Cantata II Op. 31 (1943) [14'40”]

• (Sobre un poema d'Hildegard Jone)
• Cor i Orquestra de la ORTF, dirigits per Pierre Boulez
• Halina Lukomska, soprano; Barry Mac Daniel, baix
• París. 9 de desembre de 1966

Referències

• El sorollós encant d'una dissonància contra el món: 150è aniversari de Schoenberg, per David Granda
• Anton Webern, per Pierre Boulez
• Música y muerte de Anton Webern, por Pedro Torrijos
• La pedagogía de la nueva música. Webern como educador, por Marc Pepiol Martí

Richard Strauss, Metamorphoses (1944) [28']

• Orq. Filharmònica de Ràdio França, dirigida per Kent Nagano
• [s.ll.] [s.d.]

Benjamin Britten, Variacions i fuga sobre un tema de Purcell (1945) [20'18”]

• (Guia d'orquestra per a joves)
• Orq. Clàssica del Conservatori del Liceu, dirigida per Manel Valdivieso
• Conservatori del Liceu, Barcelona. 2017

John Cage, Sonates i interludis per a piano preparat (1946-1948) [1h09'33”]

• Jesse Myers, piano
• Capella del Good Shepherd Centre, Seattle. 29 de maig de 2016

Referències

• John Cage és entrevistat a Nova York per al documental Isvekia («Escolta») (1991)

Arnold Schoenberg, Un supervivent de Varsòvia (1947) [7'03"]

• Franz Mazura, narrador (subtítols en castellà)
• Orq. Filharmònica i Cor de la ciutat de Birmingham, dirigits tots per Simon Rattle
• [s.d.]

Olivier Messiaen, Simfonia Turangalila (1948) [1h18'25”]

• Orq. Sinfónica Simón Bolívar de Venezuela (OSSBdV), dirigida per Gustavo Dudamel
• Yuja Wang, piano
• Cynthia Millar, ondas Martenot
• Caracas. 2017

Referències

• La Simfonia Turangalila i la irrupció de les ones martenot en l'avantguarda francesa, per Lluís Cànovas Martí

Richard Strauss, Quatre últims lieder (1948) [24'51”]

• (Sobre poemes de Herman Hesse i Joseph von Eichendorff)
• Orq. de la Suisse Romande, dirigida per Wolfgang Sawalisch
• Jessye Norman, soprano

Igor Stravinsky, Agon, per a dotze ballarins (1953-1957) [23'37”]

• Orq. del Festival de Los Angeles, dirigida per I. Stravinsky

• Coreografia, George Balanchine
• Bolshoi Ballet, 2004

Referències

• Stravinsky conversa amb el seu assistent el director d'orquestra Robert Craft (1957)

Pierre Boulez, Le marteau sans maître (1955) [44'22”]

• (Sobre tres poemes de René Char)
• Performance al Festival Boulez Insomnio's.
• Ulrich Pöhl, director
• Tivoli Vredenburg, Utrecht. 10 de desembre de 2015.

Referències

• Pierre Boulez i Le marteau sans maître en la composició serialitzada del nou llenguatge musical

Karlheinz Stockhausen, Gesang der Jünglinge (1955-1956) [13'45”]

• Presentació de l'obra, durant la cerimònia de lliurament del Premi Polar de Música que se li concedí l'any 2001.

Referències

• Stockhausen i Gesang der Jünglinge en la composició electroacústica del nou llenguatge musical
• Stockhausen: entrevista sobre el genio musical efectuada, entre 1979 y 1981, por Mya Tannenbaum para Gius, Laterza & Figli Spa, Roma-Bari

Olivier Messiaen, Ocells exòtics, per a piano y orq. de cambra (1955-1956) [17'52"]

• Ensemble Oktopus, dirigit per Konstantia Gourzi
• Markus Bellheim, piano
• Reaktorhalle, Munich. 9 de febrer de 2017

Krzysztof Penderecki, Threnody to the Victims of Hiroshima (1960) [9'15”]

• Orq. Simfònica de la Ràdio Finesa, dirigida per Krzysztof Urbanski
• Helsinki Museu Centre. 13 de març de 2005

Dmitri Xostakòvitx, Quartet de corda núm. 8 (1960) [21'55”]

• Emerson Quartet: E. Drucker, 1r violí; Ph. Setzer, 2n violí; L. Dutton, viola; P. Watson, cello
• Església Presbiteriana de West Side, Ridgewood, NJ. 16 de desembre de 2018

Bern Alois Zimmermann, Die Soldaten (1960-1964) [1h46'48”]

• (Òpera amb un preludi i quatre actes, sobre un llibret del propi autor)
• Staatsorchester Stuttgart, dirigida per Bernhard Kontarsky
• Stuttgart. 1989.

Referències

• José Luis Téllez nos habla sobre Zimmermann y la ópera Die Soldaten

Preludi i 1r acte [34'18”] :

2n acte [26'57”]:

3r acte [32'01”]:

4t acte [17'52”]:

Iannis Xenakis, Herma (1961) [6'09"]

Benjamin Britten, War Requiem (1962) [1h30']

• (Per a celebrar la reconsagració de la bombardejada Catedral de Coventry)
• Orq. I Cor de la Academia Nacional de Santa Cecilia, dirigits per Antonio Pappano
• Anna Netrebko, soprano
• Ian Bostridge, tenor
• Thomas Hampson, baríton
• Teatre Kinderchor de Salzburg. Salzburger Festspiele, 2013.

Terry Riley, In C (1964) [58'35"]

• Conjunt instrumental de la Juilliard School
• Nova York, 2022

Referències

• Terry Riley i la repetició en l'obra In C, per Lluís Cànovas Martí

György Ligeti, Rèquiem (1965) [30'47”]

• Cor Nacional Húngar, dirigit per Csaba Somos
• Makeda Monnet, soprano; Victoire Brunel, mezzosoprano
• Orq. del Conservatori de París i Ensemble Intercontemporain, dirigits per Matthias Pintscher
• Philharmonie de París. 7 de desembre de 2018

Referències

• Un Réquiem de Ligeti rompedor, por Lluís Cànovas Martí
• El meu projecte, un estil lliure d'ideologies, per György Ligeti
• Diálogo entre Ligeti y Manfred Stahnke (2011)
• Video Nancarrow i Ligeti

Igor Stravinsky, Requiem Canticles (1965-1966) [15'66”]

• Orq. Filarmonia, dirigida per Robert Craft
• Coral, dirigida per Simon Joly

Referències

• Stravinsky dirigeix l'Orq. Simfònica CBC i el Cor del Festival de Toronto durant una gravació que supervisa l'assistent del compositor, Robert Craft (1966)

Luciano Berio, Sequenza 3, per a veu femenina (1966) [7'09”]

• (Dedicat a la mezzosoprano Cathy Berberian)
• Cathy Berberian, veu Registre de la Radiotelevisió Suïssa Italiana
• Studio ETSI, Lugano. 21 de gener de 1969

Referències

• Sequenza 3, de Luciano Berio: aspectes escènics i gestuals de la veu en la nova música
• Luciano Berio es entrevistado en 1974 para Triunfo, en 1974, por Ramón Chao
• Berio, entrevistado en 2000 sobre música y arquitectura, para Domus, por François Burkhardt

Luigi Nono, Ricorda cosa ti hanno fatto in Auschwitz (1966) [11'13”]

• Per a cinta magnetofònica de quatre pistes, intèrpret Fabrizio Saavi
• Conservatori Giuseppe Verdi de Como. 14-16 de maig de 2014

Karlheinz Stockhausen, Stimmung (1968) [1h17'58”]

• (Imatge espectral de l'obra Stimmung de Stockhausen)
• Versió del Theatre of Voices de Copenhagen, adaptada i dirigida per Paul Hillier
• Stavnsholtkirken, Copenhague. Setembre de 2006

Referències

• Stockhausen i Gesang der Jünglinge en la composició electroacústica del nou llenguatge musical
• Stockhausen: entrevista sobre el genio musical efectuada, entre 1979 y 1981, por Mya Tannenbaum para Gius, Laterza & Figli Spa, Roma-Bari

Luciano Berio, Simfonia per a vuit veus amplificades i orquestra (1968) [37'38”]

• (Textos-collage de Claude Lévi-Strauss i Samuel Beckett, entre altres)
• UC Davis Symphony Orchestra, dirigida per Christian Baldini
• Volti San Francisco, Vocal Ensemble
• Jackson Hall Mondavi Center. 31 de gener de 2015

Referències

• Luciano Berio es entrevistado en 1974 para Triunfo, en 1974, por Ramón Chao
• Berio, entrevistado en 2000 sobre música y arquitectura, para Domus, por François Burkhardt

Elliott Carter, Concert per a orquestra (1969) [23'27”]

• Orq. Simfònica de Boston, dirigida per Oliver Knussen
• Festival de Música Contemporània de Tanglewood
• Tanglewood, 2008

György Ligeti, Concert de cambra per a tretze instrumentistes (1969-1970) [19'36”]

• Ensemble Intercontemporain, dirigit per Tito Ceccherini
• Cité de la Musique, París. 16 de gener de 2015

Referències

• Un Réquiem de Ligeti rompedor, por Lluís Cànovas Martí
• El meu projecte, un estil lliure d'ideologies, per György Ligeti
• Diálogo entre Ligeti y Manfred Stahnke (2011)
• Video Nancarrow i Ligeti

Witold Lutoslawski, Concert per a violoncel i orquestra (1970) [24'37”]

• Orq. Simfònica de la Ràdio Finesa, dirigida per Dima Slobodeniouk
• Nicolas Altstaedt, violoncel
• Finlandia Hall, Helsinki. 2018

Referències

• Witold Lutoslawski, un compositor fundamental del siglo XX, por Tomás Garrido Fernández

George Crumb, La veu de la balena (1971) [19'59”]

• Ensemble Intercontemporain
• Fundació Louis Vuitton. 2019

Referències

• George Crumb conversa a la Biblioteca del Congrés amb el guitarrista i productor musical David Starobin, 2012
• Biografia de George Crumb, Viquipèdia

Luigi Nono, Como una ola de fuerza y luz (1972) [33'42”]

• (Sobre un text de Julio Huasi)
• Orq. Simfònica de la Ràdio del Sarre, dirigida per Hans Zehnder
• Slavka Taskova, soprano; Bernhard Wambach, piano
• [s.ll.] 1983

György Ligeti, Le Grand Macabre (1974-1977) [2h1'33”]

• (basada en La balade du grand macabre, de Michel de Ghelderode)
• NDR Elbphilharmonie Orchester, dirigida per Alan Gilbert
• NDR Chor
• Amanda Elizabeth Watts
• Amando Mark Schowalter
• Elbphilharmonie Hamburg. 13.5.2019

Referències

• ¿Ópera aún?: de Verdi a Berio, Ligeti y Stockhausen, por Lluís Cànovas Martí
• Un Réquiem de Ligeti rompedor, por Lluís Cànovas Martí
• El meu projecte, un estil lliure d'ideologies, per György Ligeti
• Diálogo entre Ligeti y Manfred Stahnke (2011)
• Video Nancarrow i Ligeti

Steve Reich, Música per a divuit instrumentistes (1976) [57'09”]

• Ensemble Intercontemporain i Synergy Vocals
• Cité de la Musique, París. 12 d'abril de 2014

Referències

• Steve Reich en un documental de la cadena Arte, City Life (2011), de Michaël Roux
• Reich és entrevistat dins del cicle Steve Reich Pulsations programat el 2011 a la Cité de la Musique de París (en francès)
• Reich, compositor-resident del 2012 a la Sydney Opera House, és entrevistat per la periodista australiana Cathy Peters (en anglès)

Arvo Pärt, Tabula rasa (1977) [29'02”]

• Primer moviment, “I. Ludus”, de l'obra
• Stefan Jackiw i Alexi Kenney, solistes
• Jordan Hall de Boston. 13 de gener de 2017

Referències

• Tintinabulación

Arvo Pärt, Johannespassionen (1982) [1h08'15”]

• (Sobre el text de l'Evangeli de Sant Joan)
• Cor de cambra del Mogens Dahl
• Mogens Dahl Koncersal, Copenhague. 2015

Referències

• Tintinabulación

Karlheinz Stockhausen, Samstag aus Licht (1982-1984) [3h13'50"]

• Harmonie du Conservatoire à Rayonnement Régional de París
• Choeur de l'Armée Française
• Direcció musical, Maxime Pascal
• Direcció escènique, Damien Bigourdan
• baix, Damien Pass (Lucifer)
• piano, Alphonse Cemin (somni de Lucifer)
• flauta, Claire Luquiens i Julie Brunet-Jailly (gat negre Kathinka)
• Salle des concerts de la Cité de la Musique
• Église Saint-Jacques et Saint Christophe de la Villette
• París, 27-28 de juny de 2019

Referències

• Stockhausen i Gesang der Jünglinge en la composició electroacústica del nou llenguatge musical
• ¿Ópera aún?: de Verdi a Berio, Ligeti y Stockhausen, por Lluís Cànovas Martí
• Stockhausen: entrevista sobre el genio musical efectuada, entre 1979 y 1981, por Mya Tannenbaum para Gius, Laterza & Figli Spa, Roma-Bari

Pierre Boulez, Répons (1984) [46'13”]

• Orquestra de cambra ampliada, sis solistes i electrònic; dirigits per P. Boulez
• Festival de Salzburg. 1992

Referències

• Pierre Boulez i Le marteau sans maître en la composició serialitzada del nou llenguatge musical

Alfred Schnittke, Concerto Grosso, núm. 3 (1985) [20'50”]

• Brno Contemporary Orchestra, dirigida per Pavel Snajdr
• Lenka Koplová i Kristina Hrubá Czajkowská, violins
• Teatre Besedni, Brno. 16 d'octubre de 2014

Referències

• La ironía y el ritual en la obra de Alfred Schnittke: recuperando el imaginario cultural y la ilusión de la «música clásica» (Nierika, pp. 29-38), por Emilia Ismael Simental

Kaija Saariaho, Lichtbogen, per a nou músics i electrònica (1985-1986) [21'51”]

• Endymion Ensemble, dirigit per John Whitfield

Referències

• El pianista y compositor Clément Mao-Takacs entrevista en 2022 a Saariaho para Cuarta Prosa

György Kurtág, Fragments de Kafka (1985-1987) [1h02'39"]

• (Sobre una quarantena d'aforismes extrets de la correspondència, el diari i altres textos de Kafka)
• Beatrice Binda, soprano
• Lorenzo Gorli, violí
• Teatre Litta de Milà. 6 de març de 2019

John Adams, Nixon in China (1987) [2h43'01"]

• (Òpera en tres actes i llibret d'Alice Goodman)
• Orq. de Cambra de París i Cor du Châtelet, dirigits per Alexander Briger
• Richard Nixon: Franco Pomponi
• Pat Nixon: June Anderson
• Henri Kissinger: Peter Sidhom
• Mao Zedong: Alfred Kim
• Madame Mao: Suni Jo
• Xu En-Lai: Kyung Xun Kim
• Theâtre du Châtelet, París. 2012

Referències

• José Luis Téllez analiza l'òpera Nixon in China

Alfred Schnittke, Sonata per a cello i piano (1988) [21'59"]

• Heinrich Schiff, cello (Stradivarius 1711)
• Paul Gulda, piano
• [s.ll.] [s.d.]

Referències

• La ironía y el ritual en la obra de Alfred Schnittke: recuperando el imaginario cultural y la ilusión de la «música clásica» (Nierika, pp. 29-38), por Emilia Ismael Simental

Luigi Nono, La Lontananza Nostalgica Utopica Futura (1988-1989) [37'55”]

• Peter Sheppard Skaerved, violí (Amati 1629)
• Tom Mudd, electrònics
• Great Hall del Goldsmiths College, Londres. 22 de febrer de 2015

Wolfgang Rihm, In-Schrift (1995) [19'13"]

• Ensemble Contemporáneo del Conservatorio de Música de Aragón, dirigit per Nacho de Paz
• Saragossa. 1 de març de 2011

Philip Glass, Simfonia núm. 4, "Herois" (1996) [46']

• (Basat en el disc de David Bowie, Herois, de 1978)
• Orq. Simfònica de Bournemouth, dirigida per Marin Alsop
• Regne Unit, 2006

Luciano Berio, Outis (1996) [1h57'43"]

• (Acció musical en dues parts i libreto de Berio i Dario del Corno)
• Orq. de París, dirigida per David Robertson
• Cor de Cambra Accentus
• Outis, Alain Opie
• Emily, Maryline Fallot
• Ada, Luisa Castellani
• París, Théâtre du Châtelet. 21.11.1999

Referències

• ¿Ópera aún?: de Verdi a Berio, Ligeti y Stockhausen, por Lluís Cànovas Martí
• Luciano Berio es entrevistado en 1974 para Triunfo, en 1974, por Ramón Chao
• Berio, entrevistado en 2000 sobre música y arquitectura, para Domus, por François Burkhardt

1a part [1h01'28"]

2a part [56'15"]

Kaija Saariaho, Oltra Mar, set preludis pel nou mil·leni (1999) [21'51”]

• Orq. Simfònica de la Ràdio Finesa, dirigida per Jukka-Pekka Saraste
• Cor de Cambra Tapiola

Referències

• El pianista y compositor Clément Mao-Takacs entrevista en 2022 a Saariaho para Cuarta Prosa

Vegeu Contemporànies-XX (1a part)