Sequenza 3, de Luciano Berio: aspectes escènics i gestuals de la veu en la nova música
L.C.M., 8.2.2024. Aproximació lliure a un text de J.M. García Laborda (3a part)
Amb la nova música, un bon nombre de compositors canviaren els textos basats en la paraula per d'altres en el llindar de la creació teatral i la composició lingüística. Passaren a articular el nou llenguatge amb sons que permetien l'expressió de tota mena d'emocions i sentiments: riures, plors, queixes, sanglots..., un conjunt d'articulacions i sorolls que constitueix un catàleg propi del llenguatge verbal. Luciano Berio amb l'obra Circles (1960) i György Ligeti amb Aventures (1962) desenvoluparen així les tècniques emprades uns anys abans per Boulez i Nono amb Le marteau sans maître i la cantata Il canto sospeso, respectivament. Era només el començament.
Berio, en la Sequenza 3 (1965), per a veu femenina, utilitzà un text de l'historiador suís Markus Kutter i el va dedicar a la seva primera dona (1952-1964), la mezzo-soprano nord-americana Kathy Berberian, durant la crisi matrimonial que conduiria la parella al divorci: «Give me / a few words / for a woman / to sing / a truth / allowing us / to build a house / without worrying / before night comes» -- «Dona'm / algunes paraules / per a una dona / per cantar / una veritat / que ens permeti / construir una casa / sense preocupacions / abans que vingui la nit». El poema, del tot inintel·ligible a l'oient, descompon el breu contingut semàntic del text en múltiples elements sintàctics i fonètics, amanits amb un arsenal d'indicacions expressives que permeten reflectir les emocions de l'intèrpret: en el cas de la gravació aquí reproduïda, la destinatària mateixa de la peça.