Estiu de 1963. Encara fresca la tinta del seu primer pamflet (una denúncia contra el policia Bianchini signada pel Comitè Inter-Facultats de l'Escola de Pèrits), Lluís Cànovas, amb el càntir a la falda (l'aigua, origen i font de la vida, en una representació ceràmica del coneixement), s'allibera dels estigmes de la religió i de la música tonal a la tenda de la unitat d'Artilleria de Campanya del seu primer Castillejos: Recerca d'un ordre racional i primeres lectures de marxisme en un entorn advers (tres membres de Falange Española) i descoberta del Concert de violí. A la memòria d'un àngel, d'Alban Berg [vegi's «Las vanguardias musicales del siglo XX»], xivat per Tomás Marco a Frederic Miralles en l'ambient veí no menys hostil d'Infanteria. [Foto, memòria perduda]