6. Bibliografia utilitzada

bibliografia utilitzada per a Digressions: De la família a la historiografia de Lluís Cànovas

1. La història d'una impostura(Muntadas per la banda de mare)

Anguera, Pere: Els precedents del catalanisme, Empúries, Barcelona, 2000.

Artigues, Jaume, i Francesc Mas: Registre de fàbriques al Raval de Barcelona, vol. II, Període 1808-1856, Barcelona, 2005.

--El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització (Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona), 1738-1807, 1808-1856, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2019.

Balcells, Albert: El problema agrari a Catalunya, 1890-1936. La qüestió rabassaire, Nova Terra, Barcelona, 1968.

--«Violència i terrorisme en la lluita de classes a la Barcelona del 1913 al 1923», Violència social i poder polític. Sis estudis històrics sobre la Catalunya contemporània , Pòrtic, Barcelona, 2001.

--Cataluña contemporánea, vol. I, Siglo XXI, Madrid, 1977.

Bellalta, José:Notas biográficas sobre la personalidad del insigne Campeny, Arturo Suárez, Barcelona, 1906.

Benet, Josep, i Casimir Martí: Barcelona a mitjan segle XIX, Curial, Barcelona, 1976.

Bengoechea, Soledad: Organització patronal i conflictivitat social a Catalunya: tradició i corporativisme entre final de segle i la dictadura de Primo de Rivera , Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1994.

Cabana, Francesc: Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya, vol. 2, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1993.

Carreras Candi, Francesc: Geografia general de Catalunya, 6 volums, Albert Martin, Barcelona, 1908-1918.

--«Aribau, ¿revolucionario?, ¿regionalista?, ¿plagiario?», La Vanguardia, 6 de juliol de 1934.

Català, Lídia: Vida i obra de l'escultor Josep Campeny Santamaria, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2014.

Cid, Carlos: La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany, Biblioteca de Catalunya/Caixa Laietana, Barcelona, 1998.

Cruells, Manuel: Salvador Seguí, el Noi del Sucre, Ariel, Barcelona, 1974.

Cullell, Pere, i Andreu Farràs, L'oasi català, [subtitol, només de portada, «Un recorregut per les bones famílies de Barcelona»], Planeta, Barcelona, 2001.

Dangla, Maria Assumpta: Impressions sobre teixit. Els estampats de la fàbrica La España Industrial de Barcelona, 1847-1903 , tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2016.

Domínguez, Manuel: «El pistolerisme a l'Hospitalet», Quaderns d'Estudi de l'Hospitalet de Llobregat, núm. 25, novembre 2011.

Enrech, Carles: Indústria i ofici. Conflicte social i jerarquies obreres en la Catalunya tèxtil. 1881-1923, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2005.

Fabre, Jaume, i Josep Maria Huertas [Claveria]: «Dossier “La penúltima mort de l'Espanya Industrial”. Un assaig d'història oral», L'Avenç, núm. 34, gener 1981.

Ferrer, Joaquim: Layret, 1889-1920, Nova Terra, Barcelona, 1971.

Ferrer i Alòs, Llorenç: Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX), Fundació Noguera, Barcelona, 2011.

Foix, Pere: Apòstols i mercaders, Editores Mexicanos Unidos, Ciudad de México, 1957.

--Què va dir Serra i Moret, Editores Mexicanos Unidos, Ciudad de México, 1967.

Fontana, Josep: Aribau i la indústria cotonera a Catalunya, Dalmau, Barcelona, 1963.

--Pròleg al llibre d'Anna Maria Garcia Rovira La revolució liberal a Espanya i les clases populars, Eumo, Vic, 1989.

--Pròleg al llibre de Roser Solà Joan Vilaregut i Albafull, industrial i progressista (Barcelona 1800-1854), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001.

Fradera, Josep Maria: Cultura nacional en una societat dividida. Patriotisme i cultura a Catalunya (1838-1868), Curial, Barcelona, 1990. [Existeix una edició castellana: Cultura nacional en una sociedad dividida: Cataluña (1838-1868), Marcial Pons, Madrid, 2003.]

--La pàtria dels catalans, La Magrana, Barcelona, 2009.

Garcia Balañà, Albert: La fabricació de la fàbrica: treball i política a la Catalunya cotonera, 1784-1884, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2001.

--«Ya no existe el Partido Progresista de Barcelona. Experiencia social y protesta obrera en la insurrección republicana de 1869», Hispania. Revista Española de Historia, vol. 68, núm. 230, 2006.

Garcia Rovira, Anna Maria, La revolució liberal a Espanya i les classes populars, amb pròleg de Josep Fontana, Eumo, Vic, 1989.

García Sanz, Fernando: España en la Gran Guerra. Espías, diplomáticos y traficantes, Galaxia de Gutenberg, Madrid, 2014.

Gil Ambrona, Antonio: Historia de la violencia contra las mujeres: misoginia y conflicto matrimonial en España, Cátedra, Madrid, 2008.

Graus, Ramon, i Jaime Rosell: «La Fàbrica Batlló, una obra influent en l'arquitectura catalana», VIII Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, dedicades al tema «Barcelona i les grans fàbriques dels segles XIX i XX», 2009.

Gutiérrez Medina, María Luisa: La España Industrial 1847-1853. Un modelo de innovación industrial, tesi doctoral, Universidad de Barcelona, 1994.

--«La España Industrial. Estratègies d'innovació i producció al darrer quart del segle XIX», X Congrés d'Història de Barcelona, dedicades al tema «Dilemes de la fi de segle, 1874-1901», 2007.

Huertas [Claveria], Josep M.: Salvador Seguí: el Noi del Sucre. Materials per a una biografia, Laia, Barcelona, 1974.

–-, i Jaume Fabre: «Dossier “La penúltima mort de l'Espanya Industrial”. Un assaig d'història oral», L'Avenç, núm. 34, gener 1981.

Jané Solà, Josep (ed.): Laureà Figuerola i la pesseta, Societat Catalana d'Economia, Barcelona, 2003.

Jutglar, Antoni: «Les vicisituds de la burgesia catalana i les seves implicacions en l'evolució de la realitat urbanística de Barcelona», a El pla de Barcelona i la seva història (Actes del I Congrés d'història del Pla de Barcelona celebrat el novembre de 1982), La Magrana/Institut Municipal d'Història, Barcelona, 1984.

Lluch, Ernest: El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840). Els orígens ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana, Ed. 62, Barcelona, 1973.

Marfany, Joan-Lluís: Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisió de la Renaixença, Ed. 62, Barcelona, 2017.

Marinello Bonnefoy, Juan Cristóbal: Sindicalismo y violencia en Cataluña 1902-1919, tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014.

--«La banda del inspector Martorell y los orígenes del pistolerismo policial en Barcelona», Ser Histórico. Portal de Historia, Sant Feliu de Llobregat, 22.11.2018.

McDonogh, Gary Wray: Las buenas familias de Barcelona. Historia social del poder en la era industrial, Omega, Barcelona, 1989.

Mir, Jordi: «El cens de professors de català», Llengua Nacional, núm. 54, gener-març 2006.

Molas, Isidre: Lliga Catalana. Un estudi d'estasiologia, 2 vols., Edicions 62, Barcelona, 1972.

Montoliu, Manuel: Aribau i la Catalunya del seu temps, Institut d'Estudis Catalans, 1936.

--Aribau i el seu temps, Alpha, Barcelona, 1962.

Muntadas Jornet, Juan Federico: Vida y hechos de Gil Pérez Marchamalo, Rivadeneyra, Madrid, 1986.

Nadal i Oller, Jordi: El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913, Crítica, Barcelona, 2009.

--, i Xavier Tafunell: Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona: 1847-1992, Columna, Barcelona, 1992.

Oliva, Salvador: Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny, Obrador Edèndum, Santa Coloma de Queralt, 2012.

Palomas i Moncholi, Joan: Els parlamentaris catalans i la lluita pel proteccionisme (1881-1885), Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, 1989.

--, i Montserrat Bravo: «Víctor Balaguer, la diputació catalana i la lluita pel proteccionisme (1881-1890)», Recerques, núm. 25, 1992.

Pareto Martí, Lluís: «Jo, els Pareto i els Martí», manuscrit, Barcelona, [s.d.: anys noranta].

Pascual, Pere: Els Torelló, una família igualadina d'advocats i propietaris, Rafael Dalmau, Barcelona, 2000.

--«Els Torelló. Apunt per a una història de la burgesia igualadina», Revista d'Igualada, núm. 8, setembre 2001.

Peirats, José: La CNT en la revolución española, vol. 1, Ruedo Ibérico, París, 1971.

Pérez Carrasco, Yolanda: Per camí de cendres: la confiscació i l'èxode de les col·leccions d'art privades de Barcelona durant la guerra civil (1936-1939): les trajectòries de les col·leccions Muntadas i Rocamora, Universitat de Barcelona, 2015.

Pestaña, Ángel: Lo que aprendí en la vida, Manuel Aguilar, Madrid, 1933.

--El terrorismo en Barcelona (Memorias inéditas) , Planeta, Barcelona, 1979.

Ponce, Santi, i Llorenç Ferrer (Coord.), Família i canvi social a la Catalunya contemporània, Eumo, Vic, 1994.

Prat de la Riba, Enric: Ley jurídica de la industria, Penella y Bosch, Barcelona, 1898.

San Martín, María Luisa: «El proteccionismo catalán en las Cortes esparteristas (1841-1842)», Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, núm. 11, Barcelona, 1967.

Solà, Roser: L'Institut Industrial de Catalunya i l'associacionisme industrial des de 1820 a 1854, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997.

--Joan Vilaregut i Albafull, industrial i progressista (Barcelona 1800-1854), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2001.

Tatjer, Mercè: «L'eixamplament de l'espai industrial (1875-1897)», Barcelona Quaderns d'Història, núm. 16, 2010.

Termes, Josep: Anarquismo y sindicalismo en España. La Primera Internacional, 1868-1881, Barcelona, Ariel, 1972.

Vicens Vives, Jaume: Industrials i polítics del segle XIX, Vicens Vives, Barcelona, 1958.

Zambrana Moral, Patricia: «El archivo Buenaventura Carlos Aribau de la Universidad de Málaga», Butlletí RABL, Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona, 2005.

2. Un retaule de la Història de l'art català (Reretaula del racó Rigalt del pare)

Amenós, Lluïsa; Santi Barjau; Victòria Durà, i Núria Gil Farré: «El pintor Agustí Rigalt Cortiella [Barcelona, 1836-1839] i les arts aplicades», Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 28, 2004.

Arnabat Mata, Ramon (ed.): La guerra del francès: 200 anys després, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 2012.

Benavent, Mercè: Llibre de notes de Pere Mártir Rigalt: l'ofici de daurador al segle XVIII, vídeo-conferència del curs «Parlem de Rigalt des de casa», Associació per a l'Estudi del Moble, Museu del Disseny de Barcelona, 17 d'abril de 2020.

Cantieri, Marc: Els Rigalt desconeguts, vídeo-conferència del curs “Parlem de Rigalt des de casa”, Associació per a l'Estudi del Moble, Museu del Disseny de Barcelona, 17 d'abril de 2020.

Casellas, Raimon: «El dibuixant païsista Lluís Rigalt», conferència pronunciada al Centre Excursionista de Catalunya, l'any 1899.

Cañellas, Sílvia: Agustí Rigalt, pintor i projectista: la inspiració historicista en el vitrall, vídeo-conferència del curs “Parlem de Rigalt des de casa”, Associació per a l'Estudi del Moble, Museu del Disseny de Barcelona, 18 d'abril de 2020.

Durá, Victoria: Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Dibuixos de Lluís Rigalt, Barcelona, 2002.

--Lluís Rigalt i Farriols: puerta de entrada al paisajismo moderno catalán,vídeo-conferència del curs “Parlem de Rigalt des de casa”, Associació per a l'Estudi del Moble, Museu del Disseny de Barcelona, 17 d'abril de 2020.

Fontbona, Francesc, i Victoria Durá: «Lluís Rigalt: el silenci del paisatge», a Cent anys de paisatgisme català. Centenari de la mort de Lluís Rigalt, Ramon Martí Alsina i Joaquim Vayreda, Museu d'Art Modern de Catalunya, Barcelona, 1994.

Gil Farré, Núria: El taller de vitralls modernista Rigalt, Granell & Cia: 1890-1931, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2013.

--Antoni i Lluís Rigalt, dos generaciones de vidrieros: entre el modernismo y el art déco, vídeo-conferència del curs “Parlem de Rigalt des de casa”, Associació per a l'Estudi del Moble, Museu del Disseny de Barcelona, 18 d'abril de 2020.

Marco, Luis Miguel: «Regreso al Universal. Crónica de un local de copas que fue icono de la modernidad», El Periódico (23.11.2016)

Marfany, Joan-Lluís: «La (re)construcció de la catalanitat», a Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisió de la Renaixença, Ed. 62, Barcelona, 2017.

Miralpeix, Francesc, i Xavier Solà: L'art barroc a Girona, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, març 2011.

Mouratidis, Ioannis: El paisaje catalán del s. XIX. Sublimidad y silencio. Un estudio de la obra Ruïnes del pintor Lluís Rigalt i Farriols, Universitat de Barcelona, 2014.

Piera, Mónica: La ebanistería en el Álbum enciclopédico pintoresco de los industriales de Lluís Rigalt, vídeo-conferència del curs “Parlem de Rigalt des de casa”, Associació per a l'Estudi del Moble, Museu del Disseny de Barcelona, 17 d'abril de 2020.

Quílez i Corella, Francesc M.: «Pau Rigalt i el fenomen de la pintura decorativa a la Catalunya de la primera meitat del segle XIX», Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, vol. XIII, 1999.

Rigalt, Pere Màrtir: Tratado de nobleza, 7 volums (manuscrit), Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1834.

Rosselló Nicolau, Maribel: «Els interiors barcelonins de finals del segle XVIII i començaments del XIX», Locus Amaenus, núm. 9, 2007-2009.

Sànchez Sauleda, Sebastià: La col·lecció de vint-i-vuit bustos del Parlament de Catalunya, Catàleg del Museu Virtual de l'Art Públic de Barcelona, Barcelona, 2015.

Santos Romo, Irene: La visió de la ruïna en Lluís Rigalt a través dels seus dibuixos i pintures, treball de grau, Universitat de Barcelona, 2015.

Verneda Ribera, Meritxell: L'art gràfic a Barcelona. El llibre il·lustrat 1800-1843, tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012.

Vila-Grau, Joan: «El vitraller modernista Antoni Rigalt i Blanch», memòria llegida en la seva recepció com a acadèmic electe de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 17 de novembre de 1983.