6 d'abril de 2020. Trentè dia del meu confinament (24è de l'estat d'alarma general). Com cada matí, l'audio del “Milstein Caprice” (l'últim dels 24 capricis per a violí que acaba de compondre Jordi Cervelló) es desprèn de l'instrument de María Dueñas com un himne virtuós que ressona en el meu espai amb la pregunta: ¿Fins quan?
Avui necessito el reforç d'algun altre suport: el trobo en el vídeo del concert que Mariza donà a l'Union Chapel Hall d'Islington, en el Londres de 2007. L'ordinador deixa així durant una hora de ser un hub de missatges tristos i dramàtics: un milió trescents-mil infectats al món, 13.798 morts a Espanya, 2.908 a Catalunya (903 d'aquests, avis de residències que han mort en la solitud). I un d'aquests, de matinada, a la residència Sant Josep de Lleida, el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet. (Se'n fa ressò inclús El País, que el 29 de març se saltà el traspàs de Penderecki i l'obligada referència al paper trencador que va tenir a casa nostra La passió segons sant Lluc, entre el serialisme i l'harmonia tonal.) Benet em porta records boirosos: Una bella, coneguda olor i Berenàveu a les fosques, peces iniciàtiques de la meva adolescència, i els núvols foscos de Testament. Mai vaig acabar d'entrar-hi, però aquesta devia de ser la raó que me'l feia interessant. Recordo amb més claretat que les nostres filles coincidiren en uns Premis Octubre i foren companyes a la Universitat; també a l'època un bon grapat dels capítols de la seva Nissaga de poder, quan a finals dels noranta vaig prometre'm que mai més tornaria a enganxar-me a un serial televisiu.
Em descuidava un detall d'última hora, el missatge de Txetxu amb un enllaç que m'aparta de les cabòries nostàlgiques: “El control del PSOE por la CIA”, capítol del llibre d'Alfredo Grimaldos La CIA en España. Sempre ho hem sabut, però aquí ho tenim tot ben posat, en ordre. Podria no ser una teoria de la conspiració, tot quadra. Lamentablement, tot ben cert. I alguna novetat, mai vaig saber com s'havia cuit el Congrés de Suresnes que va donar les regnes del socialisme espanyol a Felipe González.