Sobre la meva obra
Serguei Prokófiev, Stimmen, núm. 7, Berlin, 1948. Trad. J. Canovas
En l'art occidental –i per tant també en la música-- la forma i els mitjans artístics s'havien tornat més importants que l'expressió, mentre que el contingut s'empobria i perdia en claredat, senzillesa i harmonia. Existeixen millions d'éssers senzills que no entenen les dislocacions formalistes. No em resulta fàcil per a mi arrivar a aquesta conclusió. Jo mateix no estic, com se sol dir, lliure d'aquest pecat, ni d'haver comès, en les meves obres, errors formalistes sota la influència de certs corrents occidentals. [...]
Oportunament, arran de les crítiques dels oients soviètics als errors continguts en l'òpera de Xostakòvix Lady Macbeth de Mzensk, vaig pensar molt sobre l'estil artístic de la meva música i vaig concloure que no em trobava en el camí correcte. De resultes, vaig cercar un llenguatge més clar i més ric. En bona part de les meves següents obres, com en Alexander Nevski, Brindis, Romeu i Julieta, així com en la Cinquena Simfonia, m'he esforçat per alliberar-me dels elements formals, i em sembla que d'alguna manera ho he aconseguit. [...]
Mai no he tingut dubtes sobre la qüestió melòdica. Estimo la melodia, la considero l'element més important de la música i treballo durant molts anys les meves obres per tal de millorar-ne la qualitat. Trobar una música original, i que resulti immediatament comprensible per a un oient no entès, constitueix la tasca més difícil del compositor. En aquesta situació el compositor està exposat a una sèrie de perills: pot lliscar cap a la trivialitat o bé optar per repetir coses ja escrites. [...]
Sens dubte, m'he fet culpable de conrear l'atonalisme, malgrat que el meu deler per la música tonal ja es manifestà en mí ben primerenca, després d'haver reconegut que l'estructura atonal és fràgil com un castell d'arena. A més, la música tonal i la diatònica donen millors resultats que les músiques atonal i cromàtica. I especialment visible resulta l'atzucac en què s'han ficat Schoenberg i els seus deixebles. Es cert que en algunes de les meves últimes obres es troben determinats moments atonals: bé que sense sentir especial simpatia per aquest mètode, els he inclòs principalment per tal d'aconseguir l'efecte contrastant i per a subratllar més intensament les parts tonals.