4 de juny de 2020. A cavall de dos fracassos, arriva a la platja del meu ordinador confinat el manifest inacabat que ara fa vint anys vaig llençar al mar editorial en una reunió conspiratòria del ram (al Cafè del Centre, carrer Girona, 69). En un estrep de la cavalcadura, la fracassada vaga anarcosindicalista de les arts gràfiques de 1978; en l'altre estrep, l'inconfusible parafrasseig situacionista de Maig del 68 [vegeu «Sobre la miseria en el medio editorial (considerada en sus aspectos económico, político, psicológico y, especialmente, intelectual) y algunas de las prácticas aplicables para tratar de remediarla»]. M'envia el document un amic confinat --i en quarantena, malalt del virus-- que ho va viure i l'ha trobat, sorprès, quan cercava un document perdut entre els seus arxius. I ho parlem per telèfon i ens en fem creus tot recordant les circumstàncies en que ho vaig escriure. També em sorprenc jo ara, que a destemps rememoro aquell instant entre dos segles com un certificat de mil·lenarisme laic.