Lluís Cànovas (1949). Lectura de premsa a l'estudi del meu cosí Enric (el pintor Enric Martí Hening, 1921-2001, situat a Enric Granados, 46, la casa dels meus oncles Valentín i Blanca), en l'itinerari de visites rituals que amb la família feia els caps de setmana. En plena flaire d'envernissats i quadres a mig fer, les festes dels amics de l'Enric (Guinovart, Cuixart, Tharrats, Mosca, Vilacasas, Muxart, Subirà-Puig...) devien de ser prou representatives del món artístic barceloní dels anys cinquanta, aleshores adscrit majoritàriament als corrents de l'informalisme francès. Acompanyaren el meu pas a l'adolescència un munt de vegades, i recordo amb especial afecte el tracte de Vilacasas i de Muxart. L'escultor Josep Subirà-Puig va ser, fins que s'instal·là definitivament a París, parella de ma germana: una mostra de les seves peces a la Galeria Syra del passeig de Gràcia, la meva primera visita a una exposició. [Foto, Valentín Martí.]